Teràpia combinada en el tractament de l’ansietat
Hi ha nombrosos estudis que mostren l?avantatja de la teràpia combinada, psicològica i farmacològica, per sobre de la monoteràpia en diversos trastorns d’ansietat. En aquests estudis, la psicoteràpia utilitzada sol ser la congnitiva conductual. A continuació, es recullen algunes de les recomanacions dirigides als centres de salut.
Per al Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG), es recomana el tractament combinat de TCC i diazepam o la TCC per si sola, enfront de la utilització de diazepam sol, pel seu avantatge en termes de gravetat i canvi global dels símptomes, tot i que s’han de tenir en compte les preferències del pacient. En el tractament combinat, com TCC en els centres de salut, es recomanen 8-12 sessions, durant 2 a 4 mesos, fetes per professionals entrenats en psicoteràpia cognitiva. El pacient, a més, ha de fer feina a casa, que consisteixen bàsicament en exercicis d’exposició progressiva.
Per al Trastorn d’Angoixa (TA), es recomana la combinació de la TCC (tècniques d’exposició cognitives conductuals) i antidepressius (tricíclics i ISRS), d’acord amb les preferències del pacient. El tractament únicament amb antidepressius no s’ha de recomanar com el tractament de primera línia, si estan disponibles els recursos apropiats per poder realitzar TCC. En el tractament a llarg termini, si s’afegeix medicació antidepressiva a la TCC, és necessari comprovar que no s’interfereixin els efectes beneficiosos de la TCC sola. En els centres de salut, en el tractament combinat, es recomana l’aplicació d’intervencions cognitives conductuals, 10-16 sessions, mitjançant TCC breu que inclogui tècniques d’exposició i de maneig del pànic.
Per al Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), també es recomana la combinació de la TCC (tècniques d’exposició i prevenció de resposta cognitives conductuals) i antidepressius.
Teràpia combinada en el tractament de la depressió
Els fàrmacs antidepressius representen un tractament de primera línia en la depressió greu, essent els ISRS els fàrmacs de primera elecció. En la depressió lleu poden considerar-se altres estratègies terapèutiques abans que els fàrmacs antidepressius, preferentment teràpia cognitiva conductual que hauria de comprendre de 16 a 20 sessions durant almenys cinc mesos; també per als pacients amb depressió recurrent que han recaigut malgrat el tractament antidepressiu o que expressin una preferència pel tractament psicològic. La psicoteràpia també és especialment necessari en el cas de relacions familiars disfuncionals o complicades, associades freqüentment al trastorn depressiu (en aquests casos les sessions de parella o familiars poden ser una modalitat psicoterapèutica molt útil per a tractar aquests aspectes disfuncionals i l’estrès que provoquen en el pacient i sovint en altres membres de la parella o la família).
Tant en la depressió moderada com la greu, és molt recomanable la teràpia combinada. Altres depressions que requereixen teràpia combinada són les resistents al tractament farmacològic i/o amb múltiples episodis de recurrència; amb pacients amb depressió crònica se?ls hauria d?oferir una combinació de teràpia cognitiva conductual i medicació antidepressiva.
Nombrosos estudis clínics recolzen que la teràpia combinada (psicoteràpia i farmacoteràpia) és preferible a la farmacoteràpia en el tractament ambulatori de la depressió major, essent els resultats amb psicoteràpia cognitiva- conductual lleugerament superiors a altres tipus de psicoteràpies.
En la depressió lleu o distímia, és especialment necessària la utilització de psicoteràpia cognitiva i tractament psicofarmacològic, per a millorar-ne el pronòstic. També és força freqüent trobar pacients amb aquests trastorns que no volen seguir tractament farmacològic i amb els que cal abordar el problema exclusivament amb teràpia cognitiva conductual.
Teràpia combinada en trastorns mentals greus
En els trastorns mentals severs com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar, el tractament ha d’incloure necessàriament psicofàrmacs, si bé, són moltes les evidències sobre la millor evolució dels pacients que també segueixen psicoteràpia.
Així, per exemple, en persones amb TMG, el tractament cognitiu conductual es pot utilitzar combinat amb tractament farmacològic estàndard per tal de disminuir la simptomatologia positiva, fonamentalment les al·lucinacions. A les persones amb TMG i simptomatologia positiva persistent, se’ls pot oferir una intervenció psicològica d?orientació cognitiva conductual específica per a aquesta patologia, de duració prolongada (més d’un any), amb l’objectiu de millorar la simptomatologia persistent. També, incorporar la teràpia cognitiva a les estratègies dirigides a prevenir les recaigudes de simptomatologia depressiva en persones amb TMG i diagnòstic de trastorn bipolar.
Quan l’objectiu principal de la intervenció en persones amb TMG sigui la millora del funcionament social, és aconsellable incorporar l’entrenament en habilitats socials. Es recomana la teràpia cognitiva conductual (TCC) per al tractament de símptomes psicòtics persistents malgrat rebre un tractament farmacològic adequat, per tal d’ajudar en el desenvolupament de la introspecció i per a incrementar l’adherència al tractament.
També es recomana la TCC per tal d’evitar la progressió a psicosi en intervenció precoç. Igualment, en fase aguda, juntament amb una assistència psiquiàtrica estàndard, per tal d’accelerar la recuperació i l’alta hospitalària. La TCC s’hauria de considerar per al tractament de l’estrès, l’ansietat i la depressió en pacients amb esquizofrènia; per a la qual cosa caldrien algunes adaptacions a les tècniques utilitzades en altres poblacions. És important per a desenvolupar l’aliança terapèutica a partir d’una actitud de suport emocional i de cooperació, ja que la TCC pot desenvolupar un paper important en el tractament de les persones amb esquizofrènia.
