Exploració de símptomes i estressors
La informació que ha de permetre arribar al diagnòstic psicopatològic i a l’estratègia terapèutica corresponent, ha d?incloure necessàriament:
Els símptomes psicopatològics i conductes desadaptatives actuals: Tant els egodistònics (que la persona viu com a problema), probablement motiu de consulta, com els egosintònics (viscuts com a positius) que pugui detectar el clínic. La naturalesa dels símptomes ja ens donarà una primera pista sobre l’emoció dolorosa predominant, les conductes d’evitació apreses, etc.
Els canvis i situacions estressants recents en la vida del pacient: Cal tenir clar que la importància relativa d?aquests canvis està en funció de les característiques i història personal del pacient i no tant de la percepció social que generalment tenim dels mateixos. Concretament cal fer especial atenció a:
- Possibles situacions de retraumatització, quan la vivència actual o recent del pacient té relació amb una situació traumàtica patida anteriorment, especialment si fou en època d?immaduresa emocional, és a dir durant la infantesa. L’experiència actual pot reactivar la vivència traumàtica i els sentiments que l’acompanyaren.
- Relacions actuals que puguin ser igual de disfuncionals que les originàries; per exemple quan la relació amb la parella, un cap, els fills, o altres persones rellevants, presenta el mateix tipus de disfunció que la generada, en el seu moment, pels pares o cuidadors. També aquí es pot produir una re-exposició, que pot seguir essent sensibilitzadora si s’imposen les conductes d’evitació.
- Informació nova que aporta evidències de la desprotecció passada, viscuda durant la infantesa; aquesta informació pot ser rebuda, per exemple, de familiars, coneguts o bé, durant l’exploració clínica del passat del pacient.
- Descobrir que la pròpia forma habitual de pensar o actuar, ja no són adaptatius davant les noves necessitats individuals o les exigències actuals de l’entorn.
No obstant, les consultes al psicòleg clínic són cada vegada més habituals. La majoria estan relacionades amb símptomes ansiosos i depressius, i amb conflictes o frustracions en l’àmbit de les relacions afectives.
Exploració del grau de dependència
El grau de dependència actual del pacient ens informa de la manca objectiva de llibertat del pacient, és a dir, en quina mesura es troba en mans d’altres; per tant, quines relacions manté en les quals és probable que no tingui plena capacitat per a percebre els sentiments d’aquestes persones cap a ell i d’ell cap a aquestes persones.
Cal avaluar les possibles dependències en els àmbits econòmic i psicològic, i si fos el cas, en el mèdic.
Pel que fa a la dependència econòmica, cal conèixer si té o no ingressos propis; si treballa pels pares, la parella o altres familiars; si és empresari o autònom, amb socis o sense, i en tal cas, si té la clientela diversificada o depèn d’un o pocs clients; si és funcionari; si és treballador i quin tipus de contracte té. Relacionat amb els ingressos potencials, també pot ser útil saber quines titulacions i coneixements té del seu ofici o professió; també la seva capacitat de treball i d’adaptació a diferents tipus de feines.
Quant a l’habitatge, si la propietat és compartida, si és dels pares o d’altres familiars; si és de lloguer, qui assumeix les despeses; si manté un nivell de vida per sobre les pròpies possibilitats i qui li eixuga els deutes; etc.
En relació a la dependència psicològica, cal explorar si necessita d’algú per a prendre decisions personals, si no és capaç d’estar sol, si pesa més l’acceptació per part dels altres que el propi criteri, etc. L’existència de relacions disfuncionals també sol ser indicadora de dependència psicològica. En definitiva, cal avaluar els possibles dèficits assertius del pacient.
També caldrà tenir en compte si hi ha dependència mèdica, és a dir, si degut a una discapacitat o malaltia, física o mental, el pacient es veu obligat a dependre de persones del seu entorn en la seva vida quotidiana.
Exploració de la personalitat
En l’exploració de la personalitat, cal avaluar diversos aspectes importants per a completar el psicodiagnòstic i elaborar el pla terapèutic:
Els sentiments intolerats, que són aquells que el pacient intenta evitar com sigui. Sovint responen a la pregunta Què és el que vostè no suporta? Habitualment, la resposta no és directa ni immediata, però aquesta pregunta sol ser un bon camí per arribar-hi. També hi podem accedir a partir els símptomes actuals, tot ajudant al pacient a identificar el tipus d angoixa o sentiment que hi ha darrera dels moments de màxim patiment emocional.
Els patrons de relació disfuncionals: A partir de conèixer les característiques de les principals relacions actuals del pacient, podrem saber el grau de disfuncionalitat d’aquestes relacions i els principals dèficits assertius corresponents. Per tant, seran d?especial interès la relació amb la família d?origen (directament amb els pares o indirectament, a través de la relació amb els germans o altres membres significatius de la família extensa), la relació amb la parella, amb els fills, amb els caps i companys de feina, amb els amics, i amb altres persones rellevants de l’entorn del pacient. Tenint en compte que tota relació disfuncional implica un dèficit, l’existència de tals disfuncions, fa recomanable l’entrenament en assertivitat.
Els trets desadaptatius de la personalitat: Apart dels trets que ja es posen en evidència durant les entrevistes de diagnòstic, pot ser recomanable utilitzar un test de personalitat per tal de veure destacats aquells trets més característics del pacient i obtenir un perfil que faciliti entendre millor la seva dinàmica psicològica. En general, es pot dir que tot tret de personalitat que destaqui sobre la mitjana de la població, més enllà de representar una estratègia adaptativa de l’individu durant la infantesa i l’adolescència, també implica alguna limitació en el moment actual, és a dir, que comporta algun problema adaptatiu i patiment; sempre, és clar, en funció de les exigències actuals de l’entorn.
Trastorns en Infants i Adolescents
- Trastorns del son
- Alimentaris
- Trastorns de l’eliminació
- Trastorns conductuals
- T. aprenentatge i comuniació
- Trastorns psicomotrius
- Trastorns del desenvolupament
- Altres problemes: angoixa de separació, mutisme, problemes amb els pares, amb germans, negligència, dol, problema acadèmic, canvis vitals
