Factors Psicobiològics

Les alteracions en la química del cervell, la predisposició genètica, els factors ambientals, les lesions cerebrals, el consum de substàncies i les malalties comunes, poden influir poderosament en l’aparició i curs d’un trastorn mental, si bé, no es coneix amb exactitud com es produeix aquesta influència.

La Psicobiologia és una disciplina integradora que reuneix els coneixements de la Neuroanatomia (estudi de l’estructura del SN), la Neuroquímica (estudi de les bases químiques de l’activitat de les neurones), la Neuroendocrinologia (estudi de les interaccions entre el SN y el SE), la Neuropatologia (estudi dels trastorns del SN), la Neurofarmacologia (estudi de l’efecte dels fàrmacs sobre el SN) i la Neurofisiologia (estudi de les funcions i activitats del SN).

Cerebro y trastorno mental
Cervell i trastorn mental

Les darreres dècades han estat molt importants en l’estudi i comprensió del sistema nerviós. Aquest progrés no només ha inclós l’abordatge de fenòmens subjacents a la massa cerebral de caire neuroquímic, neurofisiològic, neuroanatòmic, citoarquitectònic, d’imatge, etc., sinó la relació d’aquests coneixements amb aspectes complexes de la conducta i el psiquisme.

Des de fa alguns anys, existeixen models explicatius prou detallats dels fenòmens de processament de la informació en el cervell i el resultat de les alteracions dels sistemes de neurotransmissors en la gènesi de les idees delirants, les experiències de desrealització i despersonalització, les al·lucinacions, les il·lusions, els trastorns de l’afecte i els trastorns d’ansietat.

No obstant, aquests models també permeten entendre les conseqüències de les alteracions estructurals i de la gènesi psicopatològica d’altres manifestacions, com en el cas de les demències, en què la lesió estructural de l’escorça prefrontal sol generar una alteració de la funció solucionadora de problemes d’aquesta àrea cerebral. L’alteració estructural pot iniciar o presentar alteracions, més enllà de les típiques de la demència, com idees delirants o al·lucinacions. En les agnòsies, hi sol haver una lesió del component perceptiu del sistema, i en les amnèsies, del component mnèsic del sistema.

Els lòbuls cerebrals estan implicats en les funcions sensitives, cognitives i motrius. Les lesions d’aquestes zones poden provocar alteracions en les funcions que regulen, per exemple, el lòbul frontal intervé en la planificació, predicció, judici i moviments complexes; el temporal, en l’aprenentatge, la memòria i l’audició; els parietals, en la imatge corporal, la percepció espacial i la tàctil; l’occipital, en la visió. Pel que fa als hemisferis, l’esquerra està especialment implicat en la lingüística, la numèrica i el pensament analític; i el dret, en les habilitats espacials complexes, la percepció de patrons i aspectes de l’execució artística i musical.

Genètica i trastorn mental

Els ràpids avenços en la identificació del genoma humà han obert una finestra al cervell. Des del coneixement del genoma el 2001 se sap que l’ADN de totes les persones és idèntic en un 99,9%. Aquesta sola diferència del 0,1% en combinació amb els factors ambientals, és el que fa únic a cada ésser humà.

Els objectius biomèdics del Projecte Genoma Humà (PGH) són caracteritzar la variabilitat genètica que existeix en la població mundial i desenvolupar la tecnologia per a permetre l’anàlisi a nivell genòmic dels individus. El genoma humà conté aproximadament uns 20.000-25.000 gens descrits. El PGH també contempla programes per afavorir el desenvolupament d’estudis genètics que puguin millorar el diagnòstic i tractament de les malalties i en definitiva la salut del ser humà. Les malalties tenen habitualment un component causal genètic i un altre ambiental. Depenent de la patologia predominarà l?un sobre l?altre, però sempre s’ha d’analitzar la interacció entre genètica i ambient.

En la història clínica del pacient, trobem dades del fenotip com informació demogràfica, signes vitals, perfils bioquímics, test de capacitats mentals i malalties concomitants. I també dades ambientals tals com hàbits nutricionals, infeccions, tabaquisme, alcoholisme, exposicions professionals, tractaments farmacològics i experiències psicosocials. No es coneixen causes genètiques directes, si bé és possible trobar en la història clínica dades d’aquest tipus relacionades amb els antecedents familiars de malaltia. S’estan realitzant grans esforços en el camp de la genètica per a poder assolir un major coneixement de les causes de les malalties, en el nostre cas psicopatològiques, i amb això poder donar a cada pacient el tractament més oportú. En aquesta línia s’estan ja realitzant en determinats pacients, estudis genètics buscant el perfil farmacològic de màxima eficàcia i amb el menor nombre d’efectes adversos. Això en un futur pròxim conduirà al desenvolupament de fàrmacs personalitzats.

Genética y trastorno mental
Adolescencia y biología cerebral
Adolescència i biologia cerebral

La maduresa dels lòbuls frontals permet controlar els impulsos. Impulsos que poden anar des del gastar-me tots els diners estalviats en aquest videojoc, parlar tota la tarda pel Messenger, encara que demà tingui un examen importantíssim, o els impulsos agressius, com donar un cop de puny a un company que m’insulta. En un adult, el cervell emocional estableix connexió amb els lòbuls frontals, que decideixen que cal frenar aquest impuls, perquè està en un lloc públic i pot i s’ha de controlar.

Un adolescent, en canvi, pot fer cas al primer impuls emocional, deixar-se emportar per l’onada amigdalar i l’ira, i iniciar una baralla, donat que en casos de impactes forts, l’adolescent no respon amb una activació igual en el lòbul frontal, perquè no s’estableixen les connexions de la mateixa manera. Tot això juntament amb la revolució d’hormones sexuals que influeixen en la serotonina i en els neurotransmissors del cervell, que regulen el temperament i l’excitabilitat, fa de l’adolescència una època de màxims riscos.

El seu tegment ventral, bàsic per a la motivació i l’obtenció de recompensa, no es desenvolupa completament, no respon com el dels adults, i això explica la necessitat de l’adolescent d’obtenir la recompensa aquí i ara, d’estimular- se i acceptar riscos per obtenir el que vol, sense cap tipus d’espera. Això també explica per què els adolescents són més vulnerables a les addiccions, a ingerir alcohol, prendre drogues i practicar sexe sense protecció, ja que aquestes activitats requereixen poc esforç per obtenir una recompensa aparentment major i immediata. I en aquesta etapa delicada de maduració biològica, també poden aparèixer algunes malalties mentals en les que establir un diagnòstic precoç i un tractament eficaç, és fonamental per aconseguir una millor evolució i pronòstic. Molts trastorns mentals considerats de l’adult (esquizofrènia, ansietat, trastorn obsessiu compulsiu, depressió i abús de substàncies, entre d’altres) tenen un inici de forma brusca o insidiosa en l’edat juvenil, sovint amb presentacions clíniques diferenciades de les de l’adult.

Causes mèdiques

Malgrat són molt poc freqüents, existeixen certs elements de sospita de possible causa mèdica d’un trastorn mental: Inici en edat avançada i sobtat. Absència d?antecedents psiquiàtrics (personals i familiars). Alteració en funcions cognitives: memòria, llenguatge, pensament, orientació o nivell d’alerta. Presentació atípica que surt de l’esperat.

Causes mèdiques de psicosi

Tumors del SNC (primaris, metàstasis). Epilèpsia del lòbul temporal (epilèpsia motora o crisis parcials complexes). Hiper i hipotiroidisme, síndrome de Cushing. Lupus Eritematos Sistèmic (LES). Neurosífilis, infecció por VIH.

Causes mèdiques de depressió

Tumors del SNC (primaris, metàstasis), malaltia vascular cerebral. ICC, anèmia, hipotiroidisme, síndrome de Cushing, malaltia d?Addison. LES, esclerosi múltiple, apnea del son, infecció por VIH. Carcinoma pancreàtic; és un dels tumors que més s’ha vinculat amb síntomes depressius. A vegades, la carta de presentació (abans dels símptomes abdominals i digestius) és la depressió.

Causes mèdiques de mania

Tumors del SNC (primaris, metàstasis), hipertiroidisme. Síndrome de Cushing, LES, infecció por VIH.

Causes mèdiques de l'ansietat

Tumors del SNC (primaris, metàstasis), EVC, epilèpsia del lòbul temporal. ICC, embòlia pulmonar, arítmia cardíaca, anèmia, hipotiroidisme, feocromocitoma.

Causes mèdiques de demència

Tumors del SNC (primaris, metàstasis), EVC, hipotirodisime. Neurosífilis, infecció por VIH.

En tots aquests casos, és important donar suport psicològic encaminat a buscar l’adaptació del pacient a la seva malaltia, proposar conjuntament solucions a determinats problemes i a establir una relació horitzontal que promogui l’autonomia, responsabilitat i control de la persona.

Causas médicas