Sovint en la base d’aquests trastorns es troba la no acceptació del propi cos i una baixa autoestima. És freqüent que la persona pateixi simultàniament, o alternativament, dos d´aquests trastorns, per exemple, anorèxia i bulímia bulimarèxia- o bulímia i obesitat.
Es caracteritza per una irrefrenable necessitat d’aprimar-se molt per sota d’un pes saludable, bé sigui menjant poc, o utilitzant el vòmit, els laxants o una activitat excessiva i un descans insuficient.
Episodis d’afartaments d’aliments en poca estona, amb sensació de pèrdua de control sobre l´acte de menjar. És relativament freqüent que la persona vomiti després dels afartaments.
Es considera un trastorn psicològic quan està relacionada amb uns hàbits inadequats d’alimentació, per exemple, picar fora dels àpats, menjar més quantitat del que necessita o aliments que aporten nivells alts de calories. Certs estats ansiosos o depressius poden impulsar cap a una sobrealimentació.
Luís Maestre i Funtané. Tots els Drets Reservats. Elaborat per Sytel Media
