S’anomenen símptomes a les reaccions emocionals problemàtiques, o als pensaments i conductes que les acompanyen, els quals provoquen un malestar intens o perllongat en la persona, o dificulten la seva relació amb els altres. El símptoma pot originar-se en un sentiment pertorbador o socialment perillós que s’ha associat a un objecte, persona o símbol, inicialment neutres. Podríem entendre els símptomes com una mena de solució de compromís entre la pèrdua de seguretat o d’afecte, que comportaria veure la realitat tal com és, i la pèrdua d’eficàcia adaptativa que comporta veure la realitat tal com ens exigeix l’entorn social de qui depenem. El resultat és que la persona se sent intensament malament en situacions que no l’haurien de fer sentir així, i comença a comportar-se en funció del seu malestar i no de la realitat que l’envolta; els símptomes serien reaccions lògiques a percepcions aparentment il·lògiques.

Així, per exemple, una persona pot experimentar una por intensa en situacions que no impliquen cap perill real; o bé, sentir-se profundament culpable sense haver fet res incorrecte; o sentir un desig irrefrenable cap a substàncies o activitats innecessàries o perjudicials, o bé, experimentar una ràbia desproporcionada davant d’agressions menors o inexistents. En altres ocasions, pot desenvolupar símptomes somàtics, com mal de cap o d’esquena, insomni o problemes digestius, sense una causa orgànica que ho justifiqui. I en tots els casos, la persona creu el que sent i actua en conseqüència: Fuig del perill inexistent, intenta reparar un mal no produït, respon agressivament davant d’ofenses que no han tingut lloc, o se sent i actua com a malalt sense estar-ne.

Un trastorn ve definit per un conjunt de símptomes que solen presentar-se junts i que es mantenen, o repeteixen, durant un temps perllongat. Quan no reuneix tots els criteris diagnòstics s’anomena síndrome.