Existeixen diverses escoles i models psicològics que intenten explicar com es desenvolupen els trastorns psicològics i quins són els principals factors que els determinen. En funció del model, es pot atribuir més importància a la genètica i la biologia cerebral, a l’activitat mental inconscient, als pensaments o a les relacions afectives, si bé, cada vegada més es tendeix cap a posicions integradores que incorporen les principals aportacions de les diferents teories.

En qualsevol cas, explicar l’origen dels símptomes d’una manera científica i definitiva, encara no és possible, si bé, disposem de prou coneixements clínics per a entendre força bè els principals factors que hi intervenen. En aquesta secció, convido al lector a fer un recorregut pels processos i fenòmens psicosocials i psicobiològics que considero clau per a entendre com es desenvolupen els símptomes i trastorns psicològics tant pel que fa a les variables ambientals com als mecanismes cerebrals que hi intervenen.

A continuació s’exposen les característiques dels principals trastorns i problemes psicopatològics. No es pretén donar criteris diagnòstics, sinó únicament oferir una classificació i una breu explicació que ajudi a conèixer i a identificar els símptomes i trastorns més comuns.

Cal tenir en compte que el fet que una persona presenti un trastorn o un altre, dependrà més de la seva vulnerabilitat psicològica i biològica, que del tipus d’estressors o problemes que hagi pogut patir.

Basem aquest resum en les principals classificacions internacionals per al diagnòstic dels trastorns mentals (DSM i CIE) i la dividim en dos apartats, el primer dedicat als trastorns propis dels adults i el segon, als dels infants i adolescents.

La psicoteràpia és l’aplicació de tècniques psicològiques per a tractar els trastorns psicològics i els problemes emocionals i de relació. També, de forma complementària, en la rehabilitació de pacients amb trastorns greus i l’orientació a les seves famílies.

La farmacoteràpia representa l’eina més potent de la Psiquiatria a l’hora de tractar els trastorns mentals. Els psicofàrmacs són essencials en per a tractar l’esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major i altres trastorns que impedeixen afrontar les exigències de la vida quotidiana.

La teràpia combinada és la utilització conjunta d’ambdós tractaments. És el tractament recomanat en el trastorn d’angoixa, la depressió i el trastorn obsessiu compulsiu, entre d’altres, si bé, en alguns casos, pot ser suficient amb la psicoteràpia o la farmacoteràpia.