Malaltia d'un familiar
Moltes persones que conviuen amb un familiar malalt, sobretot si n’han de tenir cura, poden acabar desenvolupant una síndrome de desgast emocional amb símptomes d’ansietat o depressió, essent especialment freqüent entre familiars de pacients amb trastorns depressius, obsessius, d’angoixa o que pateixen altres problemes mentals que afecten directament la vida familiar.
Problemes de relació entre pares i fills
Les relacions afectives amb familiars sempre tenen una especial incidència en el benestar emocional de les persones. Quan la relació amb un fill esdevé problemàtica, les repercussions psicològiques poden ser importants. Així, per exemple, quan els pares se senten desbordats per la conducta d’un fill i ja no saben què més fer, és fàcil que caiguin en l’error de posar-se a la defensiva i acusin al fill del problema, entrant en una escalada de tensions i enfrontaments molt dolorosos que impossibilita la solució del problema.
Problemes de parella
Una relació de parella madura i sana només pot ser construïda per dues persones que han decidit lliurement de compartir la vida (lliurement significa que ambdues tenen capacitat de funcionar bé soles) i que han construït una relació basada en el respecte mutu, la confiança, l’afecte i la corresponsabilitat; capaces de prendre decisions que inclouen les necessitats i preferències d ambdós membres de la parella, i d afrontar els conflictes de forma solidària.
Quan no es compleix alguna d’aquestes condicions, és probable que la relació esdevingui problemàtica i insatisfactòria per un o, més habitualment, per ambdós membres de la parella. A la pràctica, la majoria de parelles no reuneixen aquestes condicions i han de fer front a nombrosos conflictes amb més o menys habilitat i fortuna, essent moltes les que, passats uns anys de convivència i frustracions, decideixen separar-se.
Així, per exemple, en persones immadures o amb baixa autoestima, la relació de parella esdevé una solució a les pròpies mancances: Es coneix algú que proporciona la seguretat o afecte que un mateix no és capaç de donar-se, iniciant-se una relació que no es basa en la llibertat, sinó en la dependència (com en la relació originària amb els pares); i necessàriament, l altre membre de la parella és algú que no confia en les seves pròpies qualitats i que només se sent segur si el necessiten, tot desenvolupant actituds possessives i agressives, sobretot quan sent que l altre ja no el necessita tant.
Algunes dificultats freqüents amb què es troben les parelles són el repartiment de les tasques domèstiques, les disfuncions sexuals (veure Trastorns Sexuals), una relació problemàtica amb les famílies d’origen, desacords en l?educació dels fills (veure), superar una infidelitat, afrontar un procés de separació o divorci, etc.
Víctimes d'abús físic
En aquest cas el problema és haver patit abús físic en forma de cops o pallisses, per part d’un altre adult, i els efectes psicològics sobre l’agredit. Habitualment es produeix dins l’àmbit familiar i quan la víctima és un adult, sol ser la parella o un ancià.
Víctimes d'abús sexual
Quan un adult pateix abusos, coaccions o violacions, apart del patiment immediat, amb molta freqüència acabarà desenvolupant algun trastorn psicològic.
Dol
La reacció normal davant la pèrdua d’una persona estimada és similar a una depressió, que no sol requerir tractament i que segueix el següent curs: D’entrada, es pot tenir una reacció de negació (no acabar-se de creure que s’ha mort), després, de ràbia (contra el destí, contra els metges, contra Déu…) o de culpa (ràbia contra un mateix pel que ha fet o pel que no ha fet), depressió (quan s’identifica tot el que suposa la pèrdua de la persona que ha mort) i finalment, l’acceptació, quan s’aconsegueix integrar aquesta experiència dolorosa en la pròpia biografia i seguir endavant amb la resta de projecte vitals. En funció de les circumstàncies i estat psicològic previs de la persona que pateix la pèrdua d’un ésser estimat, podrà desenvolupar, o no, algun trastorn o dol complicat, que es caracteritza per la incapacitat d’integrar la pèrdua i per l’estancament en alguna fase prèvia.
Problema laboral
L’estrès que es pot arribar a generar per un problema a la feina, sobretot quan té a veure amb la relació amb els companys o els caps, pot requerir atenció psicològica encaminada a reduir les reaccions ansioses o depressives i a trobar alternatives més eficaces per afrontar el problema.
Problema d'identitat
La persona presenta una incertesa en relació a algun dels aspectes bàsics que configuren la seva identitat, per exemple, l’orientació sexual, professional, els valors, etc.
Dependència emocional
La falsa convicció de què sola no se’n sortiria, porta a la persona a dedicar tota la seva energia a evitar el trencament de la relació, fins el punt de renunciar a les pròpies necessitats i arribar a suportar humiliacions i maltractaments psicològics.
Timidesa
Si bé les reaccions d’angoixa no solen ser tan intenses com en la fòbia social, per contra, afecten la majoria de situacions socials. La inseguretat i la necessitat de passar desapercebut limiten la capacitat d’iniciar i mantenir noves relacions en tots els àmbits.
Baixa autoestima
Les causes poden ser diverses, bàsicament, haver-se sentit maltractat o infravalorat. La persona és excessivament crítica amb ella mateixa, no es reconeix el dret a gaudir ni a descansar i tendeix a establir relacions amb persones que no la respecten.
