Trastorns d'Ansietat

Es considera ansietat als temors o preocupacions excessives o irracionals, acompanyades de reaccions fisiològiques com palpitacions, suor, tremolors, sensació d’ofec o manca d?aire, pressió al pit, nàusees o molèsties digestives, mareig, por, etc. 

 

Trastorn d´ansietat generalitzada

Estat de constant preocupació i ansietat que dura més de 6 mesos i que es relaciona amb una gran diversitat de situacions quotidianes que produeixen incomoditat i angoixa, afectant el rendiment laboral o acadèmic. 

Crisis d'angoixa

Els batecs del cor, la sensació d’ofec, els tremolors, la suor o el mareig, porten a experimentar una intensa sensació de pèrdua de control o, fins i tot, de mort. Es viu pendent de no tornar a patir una crisi i s’eviten les situacions que podrien desencadenar-la, sobretot llocs d’on no es pot marxar fàcilment o en els que es veu difícil rebre ajuda.

Agorafòbia

Pot ser deguda a haver patit crisis d’angoixa o ansietat de menor intensitat en situacions de les que no es pot marxar fàcilment o en que es veu difícil rebre ajuda. La persona evita aquestes situacions fins el punt de poder evitar sortir de casa o dels llocs que considera segurs i en tot cas, evita anar-hi sola. 

Fòbia específica o simple

Temor desproporcionat o irracional davant d’un objecte, animal o situació, que provoquen una intensa ansietat i sovint, temor anticipatori i  conductes d’evitació. Tipus: Animals o insectes; ambientals, com tempestes, precipicis, aigua; sang o injeccions (en aquest cas, la resposta sol ser de mareig o desmai); situacionals, com volar, transports públics, conduir, ascensors, etc. 

Fòbia social

La por al ridícul, a quedar malament o a mostrar-se nerviós, provoquen intenses reaccions d’angoixa en moltes situacions socials, com ara parlar en públic o fer altres activitats davant la presència d’altres persones. La persona evita aquestes situacions, fins el punt de viure pendent d’anticipar i buscar excuses per no trobar-se en situacions socials, quedant molt limitada la seva vida de relació en tots els àmbits (professional, d’amistats, de parella, etc.). 

Trastorn obsessiu compulsiu (TOC)

El dubte sobre si tot està ben tancat, ordenat o net, o sobre un pensament o idea angoixant, així com la necessitat de fer alguna cosa, encara que sembli absurda, per a quedar-se una estona tranquil, dominen la vida de la persona. Els rituals poden ser accions (rentar-se les mans, repetir una conducta un nombre determinat de vegades…), o bé, pensaments repetitius en què la persona intenta tranquil·litzar-se davant d’un dubte que el turmenta. 

Estrès posttraumàtic (TEPT)

Els malsons o records de l’experiència traumàtica (abusos sexuals, maltractaments, agressions, accidents, etc.), o les seqüeles en forma d’inseguretat, sobresalts, sentiments de culpa o baixa autoestima, poden mantenir-se al llarg de la vida si no es tracten. Es considera agut, si dura menys de 3 mesos, crònic, si dura més de 3 mesos, i d’inici demorat, si els símptomes s’inicien passats 6 mesos o més de l’experiència traumàtica. 

Trastorn per estrès agut

Similar a l’estrès posttraumàtic, però de menor durada (entre 2 dies i 4 setmanes). Durant o després del fet traumàtic, la persona ha presentat manca de reactivitat emocional, atordiment, sensació de que la situació no és real o oblit d?algun aspecte important del trauma.