Trastorns psicòtics

Esquizofrènia

El tret característic és la pèrdua del contacte amb la realitat, essent molt freqüents en aquest trastorn les idees delirants (conviccions extravagants sobre que algú real o imaginari- vol fer-li mal, o el persegueix, o li dóna poders sobrenaturals, o similars) i les al·lucinacions auditives (la persona sent veus, habitualment una veu que comenta els seus pensaments i conductes). També el llenguatge desorganitzat o incomprensible durant les fases agudes. Sol iniciar-se amb un brot psicòtic que requereix un internament psiquiàtric i va seguit, amb major o menor grau, de símptomes negatius durant 6 mesos o més (aïllament social, manca d expressió d emocions, empobriment general de la conducta i el llenguatge, etc). La tasca del psicòleg clínic es dirigeix a la rehabilitació psicosocial integral del pacient, una vegada estabilitzat farmacològicament, i a l assessorament a la família. 

Trastorn delirant 

La convicció imaginada fa referència a fets que podrien ser certs, com que la parella estigui enamorada d algú altre, que el segueixen, que el volen enverinar, que li amaguen una malaltia, etc. Per més que se li explica o se li aporten proves en contra del seu error, la persona es manté en el deliri. Apart de les repercussions concretes del deliri, la resta d àrees i activitats de la persona es mantenen conservades i el seu comportament no és estrany. 

Trastorn psicòtic compartit

També anomenat folie à deux, és un trastorn poc freqüent en què una persona desenvolupa una idea delirant després de mantenir una relació estreta amb una altra que presentava una idea delirant prèvia i de contingut similar a l altra, de manera que acaben compartint el deliri. 

Trastorn psicòtic breu

Episodi o brot similar al de l esquizofrènia, però amb una durada inferior a un mes i amb una recuperació total de l estat previ al brot.